L’allargada ombra de Trump

Hi ha que coses que no canvien. Pot ser que la presidència de Trump s’acabés el 2021, però el més insòlit líder que ha passat per la Casa Blanca continua amb èxit el seu etern afany d’acaparar l’atenció i batre ignominiosos rècords de tota mena. L’últim: ser el primer expresident que ha sigut formalment acusat per un jutge. La incògnita més important que acompanya l’espectacle d’aquests dies és si tornem a estar a l’avantsala del 2016, l’any de la seva victòria electoral, o assistim a l’ocàs de l’etapa més depriment, divisiva i tòxica que ha acompanyat els Estats Units en la seva història recent. Vegem en detall aquests dos escenaris. Una de les principals claus que explica l’èxit electoral de Trump el 2016 va ser la seva capacitat de generar un gran xou per entretenir milions de nord-americans farts dels polítics de sempre. Els mitjans de comunicació van picar l’ham i van dedicar infinites hores a radiar l’espectacle, moltes vegades sense vocació de reportar el que realment era notícia. Trump era i continua sent rendible per a les audiències. Els últims dies són evocadors d’aquells temps. Tenim Trump fins a la sopa. I la indiscutible vergonya de tenir un expresident davant un jutge no sembla perjudicar la popularitat del personatge. Al contrari, el centre de gravetat del Partit Republicà es desplaça ara encara més cap a Trump. Fins i tot alguns dels pesos pesants que havien agafat distància amb ell es veuen obligats ara a dir que la campanya judicial sembla injusta. Dins la lògica trumpiana d’amb mi o contra mi, amb mi o contra el país, l’arrossegament dels quadros del Partit Republicat a favor de Trump creixerà pel temor de ser acusats de traïció a la causa. A aquest escenari s’afegeixen els dubtes en el Partit Demòcrata. Una majoria dels seus votants preferirien un nou candidat, però Joe Biden, en principi, es presentarà a la reelecció, tot i que encara no ho ha anunciat formalment. Amb els seus 80 anys, hi ha dubtes raonables per pensar que pugui estar preparat per a un segon mandat i qui sap si per frenar Trump una segona vegada. El segon escenari sembla el mes lògic. Trump ha creuat la línia vermella massa vegades com per pensar que les seves accions no tindran conseqüències. Els sistemes democràtics tenen pesos i contrapesos per protegir-se. Semblaria increïblement suïcida per al sistema que el mateix candidat que va posar en risc fins al límit la democràcia nord-americana –no oblidem els fets excepcionalment greus de l’assalt al Capitoli– ho pogués tornar a intentar com si res. El camí judicial per a l’expresident no ha fet mes que començar. El crim del que ara se l’acusa –haver falsificat la seva comptabilitat després del pagament de 130.000 dòlars a l’estrella porno Stormy Daniels per comprar el seu silenci per un antic afer entre tots dos– no és el més greu dels que podria haver comès. Hi ha un altre tema judicial pendent que destaca especialment: a l’estat de Geòrgia, a Trump se l’investiga per haver pressionat el secretari d’Estat per forçar el recompte de vots a favor seu el 2020. ¿N’hi haurà prou amb aquests fronts judicials per evitar el camí de Trump a la Casa Blanca el 2024? No hi ha cap prohibició que impedeixi que un candidat que està sent jutjat es pugui presentar, però sembla difícil que pugui superar tots aquests obstacles per fer campanya com si res. El país es mereix girar full.

L’allargada ombra de Trump

No hi ha cap prohibició que impedeixi que un candidat que està sent jutjat es pugui presentar, però sembla difícil que l’expresident pugui superar tots aquests obstacles per fer campanya com si res

El més llegit