No és agradable del tot recórrer a una martingala. Tots preferiríem no fer-ho. Ens consolem dient-nos que no vam tenir més remei, cosa que mai és absolutament cert. Però veus els altres emparant-se de tant en tant amb una, fins i tot el teu gos o el teu gat, i et recites amb certa resignació: «És la vida». Depenent –suposo– de la classe de persona que siguis, recorres més a menys al subterfugi, o potser no hi recorres en absolut. La persona que realment ets ho deixem per a una altra columna. El cas és que el subterfugi serveix per aturar problemes enquistats, o imprevistos, o aquells la solució dels quals es presenta especialment enrevessada.