Transició econòmica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Inflació, ocupació i estabilitat financera: el trilema que vivim

Caldrà ajustar l’oferta als nous temps de la fi de l'abundància, amb menys materials, energia i mà d’obra

Álvaro Monge

 Dijous vaig assistir a la presentació del llibre ‘De la fusta a la fusta’, d’Àngel Surroca. És la història de l’empresa Derivados Forestales que va néixer a Sant Celoni i es va convertir en una multinacional catalana de la química. Mentre escoltava els ponents, vaig pensar en la dificultat de fer les transicions. La de Derivados va ser fatal, no per mala salut de l’empresa, sinó per altres raons personals difícils d’explicar. Vaig recordar la transició que visc a nivell professional, en què la major part del grup de persones que em van ajudar a construir l’empresa que és ara ja s’han jubilat, i comparteixo equip amb una generació de joves, tasca difícil per la diferència de maneres de fer entre generacions. També em va venir al cap la transició climàtica, plena d’incerteses i amb manca de decisió ferma. Finalment, vaig pensar en la transició econòmica des d’un model que va començar el 1980 i que ha durat fins avui.