Quin descans, poder referir-nos a Laura Borràs com a delinqüent, ara que així ho ha dictat la justícia. Em costava un món afegir sempre l’inefable «presumpta» cada vegada que l’esmentava, els dits al teclat no m’obeïen, m’havia d’obligar a mi mateix a escriure aquesta parauleta que deixava dubtes sobre els tripijocs que va realitzar la gegantesca política -ja gairebé expolítica- amb els nostres diners. S’ha acabat la presumpció. Cada vegada que escriguem sobre ella podem tractar-la de delinqüent, i fins i tot de delinqüenta si s’hi obstina la ministra d’Igualtat.