Una de les dites més falses de la història és la que ens parla de la paciència de Job. No és cert. Job no en va tenir gens, de paciència. O, més ben dit, ‘Job’, un dels textos més bells de la Bíblia, un llibre poderós, literàriament extraordinari i corprenedor, no ens parla de les desgràcies que Job pateix, referides a penes en els dos primers capítols, sinó que està fonamentat en diàlegs i poemes que, sobretot, ens aboquen a la presència del Mal, al silenci de Déu, a la manera que tenim els humans d’afrontar les malvestats. Hi he tornat aquests dies. En faig un breu resum. L’Acusador (Satanàs) repta Déu a comprovar la fidelitat i la fe de Job, perquè «l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns» i, sense aquest «contracte» (si jo em porto bé, Tu em protegiràs), es desfermarà la seva ira i renegarà de l’Altíssim.