L’ètica se’ns escola entre els dits quan la desigualtat ens impacta a les mans. La imatge d’Ana Obregón sortint en cadira de rodes amb el ‘seu’ nadó potser ens remou les entranyes, però no ens descobreix res nou. Sabem de sobres que existeixen els ventres de lloguer i n’hi ha prou amb posar-se a pensar una mica per imaginar totes les possibles situacions que poden comportar. Fins i tot les més desagradables. O les més tristes. Com aquest desconsol cec, amarg i famolenc que exhibeix Obregón proclamant «ja mai tornaré a estar sola».