M’assec a la taula d’hora. Obro la llibreta blanca, un suposat dietari de foteses que m’interessa, i en aquell instant, en el mateix gest d’obrir-la, salta una aranya rossa, de potes llargues, àgil, espantadíssima. No la mato, la deixo escapar, buscar-se un altre amagatall. ¿Per què va escollir el meu quadern? A l’última pàgina escrita, on dormisquejava el bitxo, apareix la cita d’un llibre que m’havia recomanat un escriptor molt savi, una frase que diu: «La literatura no és sinó el lliscar del temps sobre les coses».