Clara Ponsatí: tot sota control

‘Ni fue sin querer, ni fue caprichoso el azar’. Els versos de Serrat no servirien per il·lustrar el relat de la setmana. Tampoc és cert que els protagonistes no es busquessin ni passessin per on no volien passar. Tot va ser premeditat i res depenia de la casualitat. Els dissenyadors de la gesta van demostrar saber que la millor improvisació és la que està degudament preparada. L’única excepció quedaria reflectida en dues frases de la cançó. La que el cantautor, compartint èxit amb Noa, entona el final de l’espera i la que augura que la tarda anunciava ruixat. Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) ha tornat a casa. I ho ha fet amb premeditació i a plena llum del dia, provocant al jutge Llarena, buscant l’impacte mediàtic amb un seguiment pròxim al ‘reality’ televisiu i perseguint titulars que a les xarxes van derivar en insults entre contrincants independentistes. L’habitual. Més distància, si és possible, entre els que en el mentrestant defensen pactes, acorden indults i canvien el Codi Penal per facilitar el retorn dels que han vist reduir els seus càrrecs i els que, des de la llunyania o el confortable sofà, insisteixen en el repte plantant cara a una situació nova que, quan els beneficia, tampoc refusen. L’enuig de presentar-se davant el jutge queda així compensat per la posada immediata en llibertat, a l’espera de vista que acabarà amb pena mínima d’inhabilitació. Aquesta sentència també està escrita. La condició indispensable és complir la justícia. I aquest és el punt de discrepància de la desafiadora economista Ponsatí, especialitzada en la teoria de jocs. Els que coneixen i segueixen l’eurodiputada coneixen el seu caràcter contundent. Rostre serè, veu inalterable i discurs radical. De vegades contradictori. Ho demostra en les seves declaracions públiques, ho exposa en els seus tuits i ho desenvolupa en el seu llibre ‘Molts i ningú. Embastat de memòries i algunes històries’ (Ed. La Campana), en el qual no defuig el risc de morts sense el qual no s’aconseguirà mai res. En contrast, reconèixer que l’1-O anaven de farol. Però els seus moviments també estan sota control. Amb la identificació d’europarlamentària penjada al coll, insistint en la seva immunitat a l’espera de veredicte europeu i el seu retret a la presidenta de l’Eurocambra l’endemà per no sortir en la seva defensa, la Clara que corejaven familiarment alguns falsos espontanis que tampoc la van allunyar de la detenció durant el seu estudiat passeig per la ciutat, coneix el terreny i sap els seus límits. Trepitjar els carrers novament amb el seu advocat protector al costat no és habitual si no es té plena consciència també del moment electoral i l’aire que pot donar a la formació que l’empara, tot i que ni tan sols sigui militant. I tot això la vigília de l’inici del judici a Meritxell Sarret, amb qui es va creuar retrets i dos dies abans de la condemna amb dret a indult a Laura Borràs, sempre present on amenaci tempesta. Que Clara Ponsatí no s’acovardeix fàcilment és una obvietat. N’ha donat mostres en la seva carrera acadèmica i política, equilibrant amb destresa el pas per la fràgil maroma que va del desafiament institucional a la seguretat jurídica. Sap que quan l’atreviment està controlat no hi ha gest sense explicació. Ara en diuen confrontació intel·ligent.

Clara Ponsatí: tot sota control

Que l’exconsellera no s’acovardeix fàcilment és una obvietat. N’ha donat mostres en la seva carrera acadèmica i política, equilibrant el pas per la fràgil maroma que va del desafiament institucional a la seguretat jurídica

El més llegit