Més enllà de tot el soroll mediàtic que ha acompanyat i que acompanyarà durant un temps variable aquest cas, el cert és que ningú esperava cap altra resposta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no fos una condemna. S’acusava Laura Borràs d’haver inspirat la divisió d’una quantitat de diners en diversos contractes a canvi d’una prestació de serveis d’una persona llavors afí a ella, per poder facturar la quantitat desitjada sense les restriccions pressupostàries que imposa la normativa administrativa. El tribunal qualifica aquesta actuació inqüestionablement irregular com a delicte de prevaricació administrativa, i entén que aquests contractes, juntament amb els pressupostos presentats, eren ficticis, no en el sentit que no es corresponguessin amb el servei prestat, sinó que s’havien fet només per eludir el límit pressupostari acabat de citar. Pel delicte de falsedat documental, Laura Borràs és condemnada a quatre anys i sis mesos de presó i quatre d’inhabilitació. Pel delicte de prevaricació administrativa se la condemna a nou anys addicionals d’inhabilitació.