Per una vegada a la vida, l’actitud d’un polític de primera línia s’ha assemblat a la de la majoria de la població: Alberto Núñez Feijóo ha passat olímpicament de la moció de censura de Tamames promoguda per Vox. Encara que ens hi hàgim esforçat els mitjans i s’hi hagin esforçat els polítics, el que va passar al Congrés va ser una ecocambra com una casa de pagès, de manera que la reverberació va ser tan intensa en un perímetre tan reduït que gairebé els esclaten els timpans. Ni la moció va aconseguir cap tipus de censura ni la coalició va sortir reforçada més enllà de la posada de llarg de Yolanda Díaz, que acumula tantes festes dels 18 anys que al final envellirà com a projecte polític abans de fer-se realitat. Les coses són on vam dir que eren, com recorda Joan Cañete: les eleccions de desembre es juguen en la suma dels blocs més que no pas en qui arribi primer a la meta.