Fa dos anys, el vicepresident Pablo Iglesias va donar la campanada amb una sobtada dimissió per presentar-se a la Comunitat de Madrid. Llavors va nomenar a dit la ministra de Treball, Yolanda Díaz, com la seva substituta en el Govern i la futura candidata de Podem. I va afirmar que Yolanda, que ja tenia bona imatge i no provenia de l’esquerra antisistema sinó de CCOO, podia ser la primera presidenta de Govern d’Espanya. I quan la nova vicepresidenta segona va aconseguir que el Govern arribés a un difícil acord sobre la reforma laboral amb la patronal i els sindicats, les trompetes mediàtiques van sentenciar que havia nascut la gran esperança blanca de l’esquerra, a l’esquerra del PSOE però que volia governar amb el PSOE.
El nostre món és el món Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.