El masclisme continua operant fora dels focus. Però en el nostre exercici de fer del 8M un compromís quotidià, la secció de Societat, capitanejada per Montse Baraza i Núria Marrón, continua destapant les pràctiques ocultes de discriminació de les dones. Vam començar la setmana detectant que la majoria dels homes demana el permís de paternitat alhora que la seva parella perquè no assumeixen cap altre rol que el d’ajudants. I l’acabem amb una altra dada esborronadora: el nombre de dones que deixen la feina per cuidar els seus pares s’ha duplicat en 15 anys. La conclusió és clara: tot ho fan elles. Aquest «tot» es refereix principalment a cura de les persones en les seves edats vulnerables: la infància i la vellesa. És clar que els serveis públics hi ajuden però, al final, la cura és entre humans que mantenen vincles afectius, i aquí és on la masculinitat imperant continua sense assumir la plena igualtat amb les dones. Agafar un nen en braços o acariciar l’avi continua considerant-se una responsabilitat de les dones, que han d’afegir-ho com a sobrecàrrega als seus projectes personals.