Ramón Tamames ja sabia que no seria president del Govern. Si va pujar a la tarima va ser per nostàlgia dels seus temps de professor; l’home tenia ganes d’impartir lliçons, no només a Pedro Sánchez i adlàters, sinó també a tots els espanyols. Abans escrivia llibres sobre economia que llegia molta gent, però això no té comparació amb el fet de sortir cada dia per la televisió i a tots els diaris, i això a Espanya només s’aconsegueix de tres maneres: sent candidat a president, sent una ministra d’Igualtat que aconsegueix rebaixes de penes per als agressors sexuals o sent Shakira. En vista que la segona no està al seu abast per falta d’imbecil·litat, i la tercera, per falta de moviment de malucs, Tamames va optar per la primera. Alumne aplicat com soc, vaig agafar apunts, d’entre els quals destaco que «en una guerra civil no hi ha només un bàndol bo i un de dolent». Jo hi afegiria que «comença a importar-nos un rave la Guerra Civil», tot i que, dit des de la tribuna del Congrés, potser és lleig.