És una novel·la que t’enganxa. No la pots deixar. T’atrapa a cada pàgina. La prosa laudatòria de les contracobertes sol buscar aquests tòpics, i el lector no sempre se’n refia. Hi ha una prejudici, força verificable, que associa les novel·les 'trepidants' amb una lleugeresa de l’estil, quan l’autor no vol que t’entrebanquis i tot el camí és planer. Però per sort no sempre és així. Ara mateix he llegit 150 pàgines de ‘Demà, i demà, i demà’, la novel·la de Gabrielle Zevin (Periscopi, en castellà a AdN), i tinc aquesta sensació: no la puc deixar. I no és una simple novel·la comercial, no.
Literatura Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ficció, i ficció, i ficció
La novel·la de Gabrielle Zevin parla dels límits de l’amistat. No és, doncs, un tema original, i aquí hi ha part del secret: potser la llegim com si rellegíssim altres històries que ja coneixem
El més llegit
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- El primer gran ‘beach club’ de BCN obrirà al juny després d’una inversió de 15 milions
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Remuntada històrica del Barça