En les primeres setmanes del convuls any en què van apunyalar Julo Cèsar, l’any 44 abans de Crist, Marc Tul·li Ciceró va escriure el ‘Cato maior de senectute’, més conegut com ‘De senectute’ a seques, un tractat on l’orador romà reivindica la utilitat de l’avi assenyat i experimentat en la gestió de la cosa pública. L’obra es planteja com un diàleg, a la manera platònica, entre Cató el Vell i dos joves, Escipió i el seu amic Lelio, que admiren la intensa activitat desplegada pel primer, de 84 anys, una edat rara en aquell temps remot. Cató els arenga a no maleir la senectut, sinó a prendre-la com una etapa més de la vida, també pròdiga en dons.