Hi va haver un temps en què era a tot arreu. Més que Teodoro García Egea semblaven Teodoro García i els Egea. Es multiplicava. Al telenotícies, als diaris, a les tertúlies. Egea, el bon número dos. El gregari que no vol ser líder. L’escuder de Pablo Casado. Va ser la seva ànima, el seu conseller, el seu secretari, el seu guardià, el seu poli dolent. De Casado. Tot i que no els seus bemolls, que Casado bé que els va treure a passejar en la moció de censura d’Abascal, a qui va cantar les cinquanta, va omplir d’insults i invectives, va llegir la cartilla i li va votar que no. Cosa que Feijóo no serà capaç de fer.