Benvinguda sigui la intel·ligència artificial

És una conversa que no es pot evitar aquests dies: ¿com afecta l’arribada de la intel·ligència artificial a la nostra feina? Jo veig aquest impacte a diferents nivells (recerca, docència, medicina i literatura) i, un cop superada l’alarma inicial, la meva impressió és que xatbots com el ChatGPT d’OpenAI són una sacsejada que feia molta falta a tots aquests àmbits. En recerca, feia temps que trèiem profit de les eines que ens proporciona la IA, però a finals del 2020 vam viure una revolució similar a la que estem veient ara en altres àrees quan el ‘software’ AlphaFold va demostrar que podia predir l’estructura de qualsevol proteïna amb una exactitud propera a experiments que requereixen mesos de feina i màquines que costen milions. En lloc de prendre’ns-ho com la pèrdua de llocs de treball per a milers d’experts i la mort de la biologia estructural, una disciplina amb més de cent anys d’història, AlphaFold es va incorporar ràpidament als protocols com a complement d’estudis que s’han de fer encara de la manera tradicional, cosa que ha permès accelerar els treballs clau per al descobriment de nous fàrmacs. En aquest camp, per tant, el debat sobre l’amenaça de la IA sembla superat. Pel que fa al món de la docència, les habilitats que té el ChatGPT per contestar preguntes que no requereixen anàlisi són espectaculars, i això ha deixat al descobert les febleses del sistema educatiu actual, sovint basat en la memorística i la recopilació acrítica de dades. Quan, fa uns dies, dissenyava el treball final de l’assignatura que imparteixo a l’últim curs de Biomedicina a la Universitat de Leicester, i que és una part important de la nota, vaig haver de fer un pas nou: introduir la pregunta al ChatGPT per veure si se’n sortia. I ho va fer, però amb un aprovat just. La vaig modificar una mica i llavors ja no la va poder respondre. El truc és simple: demanar a l’estudiant coses que no pot fer una màquina.L’educació ha anat tendint cap a una zona de confort, fruit de reduir el nivell dels requisits necessaris per progressar. Però, de primària a la universitat, l’escola hauria de ser un viatge que activés la capacitat de raonar, connectar i reflexionar, d’integrar informació per aconseguir una visió imaginativa que proposi noves solucions i interpretacions, no un lloc on simplement s’ensenya a recopilar i regurgitar dades. Ara que hem vist que això ja ho fa un ‘software’, hem de tornar a posar èmfasi a entrenar els cervells per fer el que millor fan: pensar.En medicina, la IA ja és capaç de proposar possibles diagnòstics a partir d’una llista de símptomes. Això no anuncia la desaparició de la figura del metge, al contrari: amb aquesta feina inicial ja feta, hauria de tenir més temps per invertir en la part humana de la medicina, la que hem perdut a mida que al sistema públic se li retallaven els recursos i s’anava sobrecarregant. Tractar un malalt com una persona i no com una sèrie de xifres hauria de ser l’habilitat essencial de la professió. Que una IA pugui treure bona nota en un examen MIR ens ha d’obligar a repensar com definim el que fa que algú sigui un bon metge. La IA no és ni bona ni dolenta, com qualsevol tecnologia: depèn de com s’usa. Fer veure que no existeix o mirar de restringir-ne l’ús és impossible i contraproduent. Igual que hem integrat internet a tots els àmbits, fins al punt que ara no en sabríem prescindir, hem de trobar la manera d’utilitzar la IA per poder avançar més ràpid. És com si fa 50 anys haguéssim prohibit usar calculadores per por que ens entumissin les neurones, en lloc de veure-les com un instrument per alliberar-nos de tasques que ens impedien invertir temps en activitats més creatives. L’exemple d’AphaFold s’hauria de traslladar a altres disciplines: en comptes de témer la IA, llancem-nos de cap al repte. Hem de celebrar la popularització de les eines d’IA, perquè ens obliguen a redefinir la manera en què treballem i, sobretot, la manera en què eduquem. És una oportunitat d’or per deixar de veure les persones com màquines i de deshumanitzar els estudiants perquè es converteixin en aquestes màquines. És l’empenta que necessitem per tornar a fer servir les zones del cervell que hem permès que s’enroquessin. Acabo amb la literatura. De moment, la IA no pot rivalitzar amb la creativitat humana funcionant al màxim de revolucions; només produeix refregits d’idees que fa temps que roden. Però això no hauria de ser un gran obstacle, perquè, de fet, molts dels llibres més venuts ja semblen escrits per una IA. Potser aquí és on notarem menys diferències.

Benvinguda sigui la intel·ligència artificial

L’IA no és ni bona ni dolenta, com qualsevol tecnologia depèn de com s’utilitza. Hm de trobar la manera d’utilitzar-la per poder avançar més ràpid

El més llegit