Des de fa molts anys assistim a una creixent subordinació del dret penal a l’evolució fàctica dels processos polítics i a la satisfacció de necessitats conjunturals. Aquesta tendència és una manifestació més de la descomposició gradual que experimenta el model d’Estat de dret. En la ‘nova edat mitjana’ que vivim, un període històric caracteritzat per donar respostes primitives i simples a problemes complexos és lògic l’ús de la llei penal, això és, que el dret penal aparegui com a instrument del Govern.