Vull aplaudir Christine Lagarde, no perquè la conegui des que fa 10 anys la vaig entrevistar a Washington D. C. un dia que recordarem sempre, ja que va ser el mateix matí en què dos germans van sembrar el terror a la marató de Boston. Al seu despatx tenia una placa amb una frase de Henry Kissinger. «No hi pot haver cap crisi la setmana que ve. La meva agenda ja està plena», deia la declaració del que va ser secretari d’Estat dels EUA que Lagarde fa seva. Tampoc l’aplaudeixo perquè s’hagi fet un lloc en la història al ser la primera dona a presidir el Banc Central Europeu (BCE), a dirigir el Fons Monetari Internacional o a ser ministra de Finances d’un país del G-7.