La llarga i frustrant relació que Ramón Tamames va mantenir amb Santiago Carrillo ajuda a comprendre la sorprenent decisió d’acceptar ser el candidat de l’extrema dreta a la presidència del Govern, després d’haver militat durant gairebé un quart de segle en el Partit Comunista d’Espanya. Durant aquests 25 anys, el prestigi de Tamames va ser utilitzat pel secretari general del PCE sense que aquest el considerés mai un comunista autèntic. Carrillo sempre hi va veure una carta per augmentar la influència del seu partit entre intel·lectuals i funcionaris de l’Estat però sempre li va tancar les portes a més protagonisme polític. L’entrada de Tamames en el partit comunista, el 1956, de la mà de Javier Pradera, fill d’una rellevant família tradicionalista espanyola, no significava que fos comunista. El PCE, conegut llavors com ‘el partit’ integrava en les seves files molts que hi veien la força més destacada de la lluita contra Franco. Entre d’altres, Fernando Sánchez Dragó, que ara ha actuat de facilitador de l’acord entre Tamames i Santiago Abascal. El seu fitxatge li permetia a Carrillo donar crèdit a la política de reconciliació nacional promoguda des de mitjans dels anys 50 i poca cosa més.