Perdonin la pedanteria, si és possible, però entenguin que el que dic està basat en l’experiència i no en la literatura. El Barça, la seva història i el seu present, s’assembla com una pilota a l’altre a la imponent obra, realista i surrealista, Esperant Godot, la peça teatral de l’irlandès parisenc Samuel Beckett. Es deia que aquest dramaturg imponent, el més misteriós del segle XX, es podia passar hores en silenci mentre jugava al billar amb els amics. D’aquests llargs silencis, que també conviuen en concret en aquesta Esperant Godot, va néixer la crònica de la infinita espera que arribi algú anomenat Godot (¿God, Déu, potser?) per resoldre no només l’espai de la vida sinó, també, de l’obra. I Godot no arriba mai.