Fa uns dies ens reuníem un grup reduït d’amics per fer el que solen fer els amics quan es veuen en grup: riure si és possible, menjar i explicar-nos algunes coses, que la majoria de les vegades solen ser premeditadament intranscendents. El que passa és que, de tant en tant, l’amistat també permet que deixem caure algunes inquietuds, suposo que amb la lleu esperança de trobar comprensió i consol en l’opinió dels altres.