La primera vegada que vaig viatjar a l’Iraq, l’abril del 2003, dos dies després de la caiguda de Bagdad en mans de les tropes dels EUA, vaig arribar a la capital amb cotxe després d’un llarg viatge des de Jordània per trobar-me una ciutat sumida en el caos: rases de petroli en flames i pneumàtics cremant aixecaven columnes espesses de fum; gran part de la població s’entregava al saqueig de comerços i edificis oficials que havia començat dos dies enrere; helicòpters militars nord-americans sobrevolaven la ciutat, i a les principals artèries i punts estratègics de Bagdad es desplegaven soldats nord-americans en tancs i altres vehicles militars. Durant l’any següent vaig viatjar sovint a l’Iraq per informar del primer any d’ocupació nord-americana i de l’inici de la insurgència.