L’altra nit entrava en escena la divina Blanca Portillo i arrencava el seu monòleg ‘Silencio’ quan es va sentir un to de trucada de mòbil. Vaig poder notar com em pujava el cortisol en resposta a l’estrès del moment i com tots els noms del porc em venien a la punta de la llengua. Dotzenes d’espectadors es van regirar imperceptiblement als seus seients, reaccionant a la grolleria. Tot i que la interferència va durar poc, va costar tornar a la funció. Ficar-nos en el sofisticat text de Juan Mayorga que adapta el seu discurs d’entrada a la Real Academia Española i que aborda precisament el significat de l’absència de soroll, del que no es diu. Quina fartada, aquests trastos. Deixin muts els telèfons d’una maleïda vegada. Ens ho recorden al cine i al teatre i no hi ha manera. O sonen o te’ls planten davant de la cara.