Una Lliga que es fa llarga

A mi aquesta Lliga se m’està fent molt llarga. Massa temps per pensar, massa minuts sense gols ni jugades per analitzar. Amb el Barça eliminat d’Europa, orfes de partit entre setmana, veure com guanyen els altres no ajuda. S’han jugat dos terços de la competició, queden 13 jornades i, si diumenge el Barça guanyés el clàssic al Camp Nou, obriria un forat de 12 punts en la classificació. Acariciaríem el títol, com qui diu, però és igual: la Lliga se’m faria interminable. Igual que se’m fan eterns aquests partits –nou, ja– en els quals el Barça guanya per 1-0, o per 0-1, i els minuts s’estiren com xiclets sense gust. Per acabar-ho d’adobar, si el Barça de Xavi no cedís gaires punts més –un empat aquí i allà–, podria arribar a guanyar la lliga llarga amb 100 punts o més. Diguin-me mal barcelonista, però a mi no m’agradaria que amb aquest joc se superessin fites com les de Guardiola o Tito Vilanova. Guanyar el títol, sí, és clar, però soc dels que creuen que no hi ha ‘què’ sense ‘com’, i sento que aquest Barça no es reconeix al mirall de la història. Travessia del desert És cert que ara mateix no hi ha cap equip de les grans lligues que mostri un domini absolut en totes les competicions. Potser el Nàpols i l’Arsenal són els que més s’hi acosten, i fa més de dues dècades que tots dos no guanyen una Lliga. Tots els equips tenen falles, però no és un consol. L’únic que viu una travessia del desert és el FC Barcelona, assetjat per plagues econòmiques, enemics que volen pelar-lo i un silenci del club davant les acusacions recents que cada vegada es fa més dens. Si hi afegim la desgràcia dels jugadors lesionats en un moment clau de la temporada, seria una gran proesa que Xavi acabi guanyant la Lliga, i hauríem de celebrar-ho molt. El títol serviria per apuntalar un projecte amb jugadors per créixer, però que rep pals per totes bandes, també des de dins. L’altre dia, en una entrevista, van preguntar al jugador Raphinha si sabia qui era Negreira. Va posar cara de concursant que no en sap la resposta. Potser és una sort.

El més llegit