Fallida del Silicon Valley Bank: causes i conseqüències

El 14 de febrer de 2023, la prestigiosa revista ‘Forbes’ publicava la llista dels 50 millors bancs dels Estats Units. En el número 20 sortia el Silicon Valley Bank. Una excel·lent posició tenint en compte que als Estats Units hi ha 4.213 bancs. Unes setmanes més tard, el 10 de març, el Silicon Valley Bank s’ha declarat en fallida i l’organisme supervisor dels bancs de Califòrnia ha passat a administrar el banc. És la segona fallida bancària més gran dels Estats Units des de 1970. En aquest article s’analitzen les causes de la fallida i quines conseqüències es poden derivar. Silicon Valley Bank va ser fundat el 1983 i té la seva seu a Califòrnia. Està especialitzat en el finançament de ‘start-ups’. Té filials a 16 països de diversos continents, inclosos el Regne Unit, Israel, l’Índia i la Xina. També té una filial a les Illes Caiman, paradís fiscal. A finals de 2022 comptava amb 173.000 milions de dòlars de dipòsits de clients que tenia invertits en préstecs (74.000 milions de dòlars) i inversions financeres, sobretot deute públic (107.000 milions de dòlars). El 2022, era el banc número 19 dels Estats Units en volum de dipòsits, comptava amb 8.553 empleats i va registrar uns beneficis de 1.509 milions de dòlars. El que li ha passat al Silicon Valley Bank és que després d’anys d’abundància de liquiditat i tipus d’interès molt baixos, el 2022 va començar a pujar la inflació. La resposta dels bancs centrals ha sigut pujar els tipus d’interès i endurir la política monetària. Això ha provocat que els inversors tinguessin menys diners per a les seves empreses. I, d’altra banda, al pujar els tipus d’interès va caure el valor del deute públic que s’havia emès anteriorment, ja que pagava uns interessos molt menors. Això va provocar dues conseqüències en el Silicon Valley Bank: els clients van començar a reduir els seus dipòsits (16.000 milions el 2022) i el valor de les inversions en deute públic va començar a generar pèrdues. El 2023, els interessos han continuat pujant, els clients han continuat retirant dipòsits i el banc ha hagut de liquidar bons amb fortes pèrdues (1.800 milions de dòlars). A l’informar de les pèrdues, molts clients s’han espantat i augmentat les retirades de dipòsits. El banc ha intentat una ampliació de capital (2.250 milions de dòlars), però els mercats li han donat l’esquena. El 9 de març, les accions del banc perdien un 60%. I el 10 de març, un altre 60% addicional. Immediatament, les autoritats bancàries van intervenir el banc. El mateix dia, les accions dels bancs arreu del món queien una mitjana del 10%. I el 13 de març, el Signature Banc també es declara en fallida. ¿I que pot passar ara? Si estiguéssim l’any 1929, al caure un banc i no haver-hi garantia de dipòsits, immediatament hi hauria un efecte contagi que provocaria la fallida de la majoria de bancs, els dipositants perdrien els seus estalvis i començaríem una crisi econòmica devastadora. Però això no hauria de passar ara. La secretària del Tresor Janet L. Yellen i el president dels Estats Units acaben de deixar clar que tots els dipositants tenen garantits tots els seus dipòsits. El que sí que pot passar és que hi hagi problemes en algun banc més que hagi arriscat massa en deute públic, en criptomonedes o altres actius de risc, però si les autoritats intervenen ràpidament, el tema no hauria d’anar a més. Recordem que des de 2010 als Estats Units han trencat 373 bancs i no hi ha hagut mals majors. Es pot recordar que els bancs solen fer fallida normalment per la mala gestió dels seus riscos. En resum, el Silicon Valley Bank ha fet fallida per culpa de la inflació que ha pujat els tipus d’interès i ha endurit la política monetària. Com prèviament el banc havia invertit en deute públic, i la va haver de liquidar quan els clients van començar a retirar dipòsits, va registrar importants pèrdues i problemes de liquiditat. ¿I que podem esperar a partir d’ara? En economia tot és possible, però el més probable és que no hi hagi efecte contagi. Per això, és fonamental que les autoritats monetàries garanteixin els dipòsits i que els dipositants mantinguin la confiança en el sistema bancari.

El més llegit