En una crònica excel·lent, resum del que s’està esdevenint aquests dies en relació amb el cas Negreira, Ramon Besa ha unit en un sintagma dues paraules concloents: taca i virtut. També parlava de «reputació tacada», a EL PERIODICO, Marcos López. Reputació, aquí, per descomptat, implica també virtut, pràctica del bé. Està allunyada del virtuosisme que va exhibir el Barça durant tants anys, però no tant, perquè jugar com els àngels implicava també ser àngels en un univers de representants del mal. Una taca sempre ho serà, però fa més mal (i és més visible) en un vestit immaculat, celestial, que no en una granota de mecànic. I aquí és on més fa mal el text de la fiscalia presentat al Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona. Les suposades (deixem-ho així, per ser caritatius) «accions tendents a afavorir el FCB en la presa de decisions dels àrbitres en els partits que disputés el club» estan caient com una llosa no només sobre el passat, sinó també sobre aquest present ja per si mateix carregat de nuvolades.