Una colla d’amigues, amb els seus homes, munten una calçotada. L’organització és perfecta, un model de sincronització, treball en equip i racional repartiment de tasques. N’hi ha que apleguen branques i encenalls i fan el foc, n’hi ha que, per descomptat, es preocupen dels calçots, en aquest cas, regal d’un avi pagès. També de la carn. Hi ha encarregats de la beguda i de les postres, uns s’ofereixen a dur una ratafia casolana. Una de les amigues té una empresa d’empaquetats per a l’hostaleria i aporta tot el parament de la taula; una altra està disposada a fer la salsa, a partir d’una recepta infal·lible.