No tots els habitants de Súria treballen a la mina o en viuen. Però la mina és el batec del poble des que es va descobrir que a les seves entranyes hi havia potassa, i això explica l’impacte de l’accident que ha acabat amb la vida de tres joves al pou de les Cabanasses. Tot i que no fossin fills de Súria, la seva mort ha traumatitzat una població que porta la mina en el record i en l’ànima des de principis del segle XX. Des d’aleshores, la mina ho és tot, per a bé i per a mal. Quan la meva àvia, que vivia al vell poble emmurallat, va veure arribar els estrangers que perforaven el sòl per extreure’n la potassa, va advertir que les muntanyes no les havia concebut Déu perquè els homes les grapegessin al seu aire. Els amos de la mina eren llavors belgues de la multinacional Solvay i van aportar un progrés que el meu pare i algun dels seus germans van saber captar. Súria va viure una revolució que va canviar moltes mentalitats i que va obrir el poble al món, començant per un tren que va permetre arribar a Manresa sense el tragí dels carruatges. Molts joves van aprofitar aquest sotrac per començar a creure en el progrés i en una vida millor.