Conservo pocs objectes de la meva infància. És normal. Quan ets petita no pots imaginar les nostàlgies futures. I, tot i que soc la germana gran, és a dir, la que no trenca les coses, he tingut dos germans amb el dret de destrucció que atorga que no hi hagi ningú darrere esperant heretar-lo. A això cal sumar-li l’efecte depurador de les successives mudances. La primera, aquella en què abandones la casa familiar, és la més immisericordiosa, ja que el desig de començar una cosa nova i pròpia s’imposa a la sentimentalitat i deixes enrere objectes que trobaràs a faltar cert temps després.