L’avís de vigilar perquè els arbres no t’impedeixin veure el bosc és una d’aquestes frases que es remunten gairebé a l’origen dels temps. I que situen la saviesa popular en primera divisió. Perquè la setmana del 8M, per exemple, ha sigut un exercici constant d’apartar arbres a la recerca del bosc perdut. Resultaria temptador apel·lar a fenòmens paranormals per explicar com a una data que ha sigut bandera històrica de l’esquerra i del feminisme, tant l’esquerra com el feminisme hi han arribat encabritats en baralles internes amb l’acarnissament que només destil·len les baralles familiars. Però em temo que l’explicació és bastant més prosaica. Crec que per detectar incompetència, dogmatisme, supèrbia i entossudiment no cal apel·lar als esperits: salta a la vista. I connecta amb un fenomen molt contemporani, que és el menyspreu pel debat.