Fa uns anys, quan la vida era sobretot analògica, un amic de Londres va viure una particular forma d’assetjament. Un desconegut (mai no va saber qui era) es dedicava a escriure la seva adreça en promocions gratuïtes de catàlegs i ofertes. Així, de mica en mica, la seva bústia es va anar omplint de propaganda, oportunitats de viatges i fulletons de supermercats. Era una manera ben fàcil d’emprenyar, perquè, a més d’atapeir-li la bústia cada dia, fins al punt que el carter li va agafar mania, les seves dades quedaven en una llista i els enviaments es repetien. Si volia aturar-ho, doncs, havia d’escriure a l’emissor demanant-l’hi per favor. Quan ja es plantejava canviar de pis, esgotat, l’allau es va aturar gràcies a la complicitat d’un nou carter (que llençava directament la propaganda) i, cal suposar, que el cansament de l’assetjador anònim.