En un viatge a l’antiga Txecoslovàquia, em van servir estofat de cérvol en una taverna. Com que estava nevant i hi havia gana, vaig mastegar sense queixar-me però al més pur estil Bohumil Hrabal, és a dir, amb bons glops de cervesa per contrarestar el gust feréstec del guisat. A sobre, la carn estava un punt dura. Per evitar la mossegada estireganyosa, els francesos oregen l’animal durant un temps abans de ficar-lo a la cassola (‘faisander’, en diuen). I la recepta catalanooccitana del civet aconsella macerar la peça –faisà, llebre, senglar, conill– una bona estona en un adob que pot incloure farigola, llorer, romaní, flors d’orenga, all, un bon raig de vi negre i, de vegades, mel i una mica de sang de l’animal.