Pedro Sánchez va fer el 2020 una aposta d’alt risc que el 2019 no volia i per això es van repetir les eleccions: la coalició amb Pablo Iglesias que havia dit –en campanya– que no el deixaria dormir tranquil. El perillós no era el pacte amb un grup més a l’esquerra, sinó un Govern del PSOE, partit constitucional i de govern, amb un espai polític de protesta que renegava de la Transició. Una cosa indispensable per a la investidura de 2020, però molt fràgil. La prova va ser la fugida ràpida del vicepresident Iglesias per lluitar per la Comunitat de Madrid. I quedar penúltim.