Des que existeix el Govern de coalició, gener del 2020, les vigílies del 8-M han estat sempre marcades per una agudització de la rivalitat entre els dos partits que el conformen i que, entre d’altres, es disputen l’hegemonia del moviment feminista. Mai, no obstant, havien arribat al nivell d’hostilitat d’aquest any, quan, el dia abans, el PSOE i Unides Podem es van llançar retrets en un to tan aspre que molts van pensar que ara sí que hi hauria ruptura. Que trenqui el Govern central és una cosa que molts desitgen. Les dretes, sens dubte, perquè creuen que això fragilitzaria Pedro Sánchez. Però també hi ha qui ho anhela en les esquerres. Entre els socialistes, perquè li reclamen al president una mostra d’autoritat davant la «deslleialtat» de les ministres podemites, i a Podem, perquè hi ha qui sosté que no es pot governar amb un partit que «traeix les dones» al pactar amb el PP la reforma del ‘només sí és sí’, la llei estrella d’Irene Montero, que ha portat conseqüències indesitjades amb la reducció de condemnes i l’excarceració de condemnats per agressió sexual.