Juan Bernardo Fuentes Curbelo mai va ser ‘Tito Berni’

Ningú diu ‘Tito Berni’ al ‘Tito Berni’. Aquesta és una expressió entre afectuosa i burleta que va encunyar per a ell el delator , Antonio Navarro Tacoronte, però ningú, ni a Fuerteventura ni a Madrid, li havia dit mai així. Potser és fins ara el seu principal disgust. ‘Tito Berni’. Quina vergonya. Ell va ser tota la vida Juanbe, perquè, això sí, molt pocs li diuen Juan Bernardo: massa cerimoniós per a un ramader. Perquè en realitat no és tal cosa. Juan Bernardo Fuentes Curbelo ha sigut durant els seus 60 anys un ramader que exercia en les estones lliures d’agent electoral i muntava actes per al PSOE o un agent electoral que muntava actes i en les estones lliures es dedicava a la ramaderia. Pasturava els candidats i promocionava les cabres o viceversa. ¿Formació professional o acadèmica? Un misteri. El cap dels Fuentes, Domingo Fuentes Curbelo, el Fuentes més homologable, sempre el va fer servir per a campanyes, mítings, trobades, encàrrecs de necessària discreció. Llicenciat en Filosofia i Lletres i professor de batxillerat, ha sigut conseller i vicepresident del Cabildo de Fuerteventura, diputat del Parlament de les Canàries i senador. Ara mateix és director insular de l’Administració de l’Estat a Fuerteventura, perquè estima l’ensenyament públic, però a estonetes. Professor a trossets i poeta esborronador, és qui ha fet ús de Juanbe, i l’ha aconseguit ficar en llocs grisencs de diverses llistes electorals. Quan el PSOE guanya les eleccions a les Canàries i aconsegueix formar govern el 2019, la Direcció General de Ramaderia, que correspon als socialistes majoreros (Ramaderia sempre ha sigut per a Fuerteventura, amb Coalició Canària i amb el PSOE) és negociada per Fuentes Curbelo amb el secretari general de l’illa, Blas Acosta, que accepta Juan Bernardo sense més dificultats. Acosta té un control estret sobre l’organització socialista, però el va obtenir, en part, gràcies a les bones relacions que al seu dia va crear i va mantenir amb Fuentes Curbelo. Per això sempre l’escolta. Per això, també, té el nebot, Taishet, com a assessor al Cabildo. Ningú sap en quines matèries assessora. De vegades el noi sembla narcolèptic. Però és allà. El gener del 2020 coronavirus avança silenciosament per Espanya. També els Fuentes Curbelo. Es produeix un meravellós cop de sort i aquell mes la diputada socialista Elena Máñez abandona el seu escó al Congrés per incorporar-se al Govern de les Canàries. I la substitueix Juanbe, carregat d’emoció. Trucades noves de Domingo Fuentes Curbelo a Blas Acosta. Juanbe ho estava fent tan bé com a director general. Segons el meu parer la millor continuïtat és en Taishet. I si té cap dubte truca a Juanbe i el resol. De nou Acosta assenteix. Taishet assumeix la direcció general amb la vista ja posada en l’alcaldia d’Antigua. La seva primera visita oficial és per al municipi. Ja estan totes les peces col·locades. Al Congrés Juan Bernardo és un diputat molt discret. És en el pilot pocatraça de la infanteria parlamentària. Sempre llegeix les seves poques intervencions, es trabuca lleugerament, res que no sigui un tòpic gastat surt de la seva boca. Havia conegut fa molts anys Navarro Tacoronte a Fuerteventura. I reapareix ara: un matí li truca al Congrés. Hi ha tanta gent que necessita ajuda, oncle. Tantíssima. Jo crec que estem per ajudar la gent. I Taishet també, ell ha d’ajudar, si un dia vol ser alcalde. Avui per tu i demà per mi. Gairebé immediatament apareix el general de la Guàrdia Civil en reserva Francisco Espinosa: un altre home amb voluntat d’ajudar el que ho necessita. La resta són sumaris i mitja dotzena de peces separades i una investigació judicial oberta i fotos de gresca i bordells. Domingo Fuentes ho va profetitzar en un poema lamentable però lúcid: «’Entonemos un canto de esperanza, / no de tretas. Hagamos hoy, de prisa, / propósito de enmienda, que mañana / será tarde y los sueños se harán trizas’».

El més llegit