Hi ha qui s’amaga a les bombolles de les xarxes socials per fer monòlegs entre els que els donen la raó fins a portar-los a les urnes al crit que venen els dolents. I hi ha qui proposa debats oberts, amb experts i gent representativa, que són capaços de passar nou mesos fins a arribar a un consens sobre el que volen i el que no volen que sigui Barcelona en el futur. Divendres es va presentar el projecte Pro BCN 2023 a cara descoberta, gent amb noms i cognoms, entitats a les quals se’ls pot demanar el NIF i el número de socis, mogudes per l’interès d’establir un mínim comú denominador de la ciutat a qui sigui el pròxim alcalde o la pròxima alcaldessa de la capital. El consens té sempre la virtut de la moderació. I hauria de tenir també el de l’efectivitat. Hi ha qui pretén fer de les solucions una ideologia i hi ha qui pretén que les coses se solucionin. I no estem davant cap forma de tecnocràcia, sinó simplement el sentit comú aplicat a la gestió municipal. El document resultant, per moltes voltes que li donin, no és anti res, sinó pro Barcelona, com el seu nom indica.