L’arquitectura invisible de la vida quotidiana, per Olga Merino

Fa tres setmanes que no toco quarts ni hores, des que vaig patir un atac per culpa d’un medicament, i els dies se’m fan llargs, començant per l’article, la columna que travessa la jornada com una broqueta moruna. Escric amb una mena de teranyina boirosa al terrat. Avui pretenia treure-li punta a una frase d’una entrevista amb l’escriptora canadenca Margaret Atwood, l’autora d’‘El conte de la serventa’, una sentència clarivident que diu: «Després de la caiguda del mur de Berlín, el món se’n va anar a comprar». Allò del final de la història era un sopar de duro, però no tinc el cap ni l’esperit per estirar el fil. La barça m’ha bolcat, i no trobo el rem. Txékhov i Dostoievski Vaig anar al metge, era l’última pacient de la llista de visites. Un home generós, profund, metòdic. El doctor Saura s’assembla a Txékhov i porta Dostoievski a la butxaca, un llibret traduït per Miquel Cabal, ‘Manyaga’. Després de quedar-nos sols a la consulta amb la telefonista, enfilem una xerrada que deriva, sense saber ben bé per què, cap a les coses petites de l’existència, com afronta cadascú la batalla. Se’m va gravar una idea del doctor: «La felicitat està en la rutina», o una cosa així. Una frase de Kierkegaard. Entesa la felicitat com un estat d’assossec, sense escarafalls ni focs artificials. Em vaig quedar enganxada. Al tornar a casa, buscant i rebuscant, vaig trobar que el vell Aristòtil ja havia reflexionat sobre la qüestió: «Som el que fem repetidament. L’excel·lència, doncs, no és un acte, sinó un hàbit». En un esclat de llum, ho vaig comprendre: el que em té atontolinada no són tant les servituds del cos –ja anem superant la pujada–, com que m’hagi caigut l’ànim als peus. Ha saltat pels aires l’arquitectura invisible de la quotidianitat. Segona lliçó Un munts de whatsaps i correus electrònics per contestar. Cites i compromisos cancel·lats. Ni una caminada. Un carbassó pansit a la nevera (fins i tot el dia d’anar a comprar s’ha ensorrat). Dinamitades també les primeres hores del dia consagrades a la lectura o a fer gargots amb les coses d’un mateix. Bum. Fins i tot els desitjos més apressants moren d’inanició si no s’alimenten. Lliçó apresa: els hàbits ajuden a viure. La segona va venir amb el programa que Jordi Évole li va dedicar a Maruja Torres diumenge passat, en què la veterana periodista va dir: «El dolor que et proporciona la vida s’ha de portar amb la corretja curta i aconseguir que porti el pas». I després, la gent, és clar, perquè la vida, si no és congregació, no val la pena.

L’arquitectura invisible de la vida quotidiana

«La felicitat està en la rutina». O una cosa així. Una frase de Kierkegaard

El més llegit