Holanda, el paradís fiscal més agressiu de la Unió Europea

La decisió de Ferrovial de traslladar la seva seu als Països Baixos, perquè la companyia i els seus principals accionistes puguin eludir el pagament d’impostos a Espanya, torna a posar sobre la taula la passivitat de la Unió Europea (UE) amb els membres que s’han convertit en lucratius paradisos fiscals (també Luxemburg i Irlanda) a base de sostreure a la resta d’estats europeus la recaptació que els correspon. Per als països perjudicats, això minva la seva capacitat pressupostària per finançar la política social (sanitat, educació, vivenda, cohesió, etc.) i les inversions (infraestructures, recerca, desenvolupament tecnològic. etc.). Aquesta sostracció tributària també exposa els països perjudicats que la UE els imposi retallades i ajustos per reduir el dèficit i el deute, com van promoure amb afany durant la passada dècada la Haia i la Comissió Europea i com pot tornar a passar a partir del 2024 al concloure l’actual suspensió de les regles del pacte d’estabilitat. El ministre neerlandès de Finances i president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, en una entrevista al diari Frankfurter Allgemeine Zeitung el març del 2017, va afirmar, referint-se als països de la UE en dificultats, que «no et pots gastar tots els diners en begudes i dones i després demanar als altres que t’ajudin». L’actitud molt poc socialdemòcrata que havia adoptat el Partit Laborista (PvdA) també als Països Baixos amb dirigents com Dijsselbloem va conduir al seu enfonsament en les eleccions del 2017, quan els laboristes van perdre el 76% dels escons i van quedar reduïts a la insignificança, i així es mantenen, amb el 5,7% dels vots en les eleccions del 2021. Els Països Baixos (coneguts erròniament com a Holanda) són tipificats per Tax Justice i Oxfam com el paradís fiscal més agressiu de la UE i un dels més actius del món. El Fons Monetari Internacional (FMI) també destaca el paper clau que té el país en els fluxos globals de fons fantasma de 15 bilions d’euros anuals entre les multinacionals per eludir el pagament d’impostos. Aquests fluxos ascendeixen en el cas neerlandès a 4 bilions anuals, precisa l’estudi ‘Competint pel capital’, d’Arjan Reurink i Javier García-Bernando. El valor dels actius en mans de societats instrumentals i pantalla amb seu als Països Baixos ascendeix a 4,2 bilions, cinc vegades el producte interior brut (PIB) del país, indica un informe del Ministeri d’Economia neerlandès. 34 milions menys d’impostos Els Països Baixos són el tercer país del món i el primer de la UE pel volum de pèrdua de recaptació que causen anualment a escala global, després de les illes Caiman i del Regne Unit: 34.200 milions d’euros, estima Tax Justice. Aquesta xifra es desglossa en 25.000 milions per l’evasió d’impostos que el país facilita a les companyies i en 9.200 milions als particulars. A escala europea, els Països Baixos priven cada any d’una recaptació als seus altres socis de més de 10.000 milions d’euros, ja que més de 40.000 milions de beneficis obtinguts en altres països de la UE són desviats al país perquè comptabilitzin com a obtinguts per societats instrumentals establertes al país, segons un altre estudi de Tax Justice. Les pèrdues de recaptació anual més elevades corresponen a França (2.600 milions), Itàlia (1.500 milions), Alemanya (1.450 milions), Bèlgica (980 milions), Espanya (935 milions) i Àustria (510 milions). Per la seva banda, els Països Baixos obtenen un benefici anual d’uns 2.000 milions gràcies a la tributació molt lleu que aplica als beneficis empresarials i particulars que ha escamotejat a la resta de la UE. El paradís fiscal neerlandès descansa en quatre pilars. Primer, la directiva europea sobre interessos i cànons que prohibeix retencions fiscals pels pagaments entre les empreses del mateix grup. Així, les filials d’un grup en altres països de la UE paguen elevats cànons i interessos a les societats matrius i instrumentals creades als Països Baixos per reduir artificialment els seus beneficis i concentrar-los al país, on amb prou feines tributen. Segon, els tractats de doble imposició i l’anomenat sandvitx holandès, que redueixen les retencions fiscals sobre dividends, interessos i cànons i faciliten a les companyies desviar beneficis sense tributar a paradisos fiscals fora de la UE. Tercer, els Països Baixos ofereixen acords fiscals secrets per fixar per endavant una tributació mínima. I quart, ha creat estructures per reduir encara més els impostos, com la denominada opció innovació, amb un concepte molt lax, per la qual els beneficis acollits només paguen el 9% en l’impost de societats.

Holanda, el paradís fiscal més agressiu de la Unió Europea

Els Països Baixos priven cada any els seus socis europeus d’una recaptació de més de 10.000 milions d’euros, pèrdues que fan que aquests països imposin retallades per reduir el seu deute

El més llegit