Prostitutes, coca i poder

El cas Mediador, la teranyina de corrupció desencadenada a les Canàries que presumptament extorsionava empresaris per fer negoci a les illes, pot semblar diferent d’altres escàndols dels molts que s’han destapat a Espanya i en els quals s’han vist embolicats càrrecs públics o privats. No obstant, hi ha elements comuns que lliguen aquesta trama de comissions amb altres esquellotades conegudes al nostre país. Coincideix un patró de comportament, un manual d’actuació dels seus protagonistes que rares vegades surt d’un guió predictible i vulgar, que pretén tafanejar en les altures del glamur i la bona vida i que, al final, queda com a mostra de catàleg del mal gust, la vulgaritat i el lumpen de barri. Tard o d’hora, tot acaba en una cita amb prostitutes, una trucada al camell i tot el que es pugui pagar amb el pressupost previst per aconseguir una bona comissió, cosa que sol incloure gamba vermella o gamba blanca, llamàntol, ‘foie de canard’ o mitjana de vaca vella, tot ben regat i un havà amb el cafè. Quant a la ‘grande bouffe’, la beguda serà cara i sofisticada o es reduirà a un parell d’ampolles del súper comprades a última hora per anar entrant en matèria. Per descomptat, sempre entre homes. Fins on la memòria arriba, no trobaran una sola dona al comandament de la ‘gang bang’ en els casos de corrupció en què hi són presents la farla i la puteria, de manera que es dedueix que aquesta particular manera de celebrar el delicte –perquè els que es retraten en un hotel abans que a ells els retrati un sumari saben que la bacanal representa el jubileu de l’acte punible– forma part d’aquest ritual del patriarcat que té com a finalitat demostrar qui té el poder, simplement i planerament, o dit de la manera barroera en què es descriuen aquests desgavells, tenir-la més llarga que la resta. Et pago les putes perquè tinc poder; et convido a cosetes perquè tinc el poder i un parell de ‘dealers’ a l’agenda de contactes; et convido a mariquet (‘bigotis’, en l’argot de la corruptela) perquè l’amo del restaurant em reserva a mi aquests percebes portats avui de Galícia; a mi, perquè puc. El poder. La celebració de la corruptela per la via de l’entrecuix es va universalitzar amb Roldán i aquella orgia en la qual l’exdirector general de la Guàrdia Civil somreia a costat i a l’altre de l’objectiu mentre tapava les seves vergonyes amb un flotador. Per no trencar la tradició, i sense sortir de l’òrbita socialista, recordaran el famós cas dels eros d’Andalusia, en què un dels principals implicats, l’exdirector de Treball autonòmic, no només era conegut pels tiberis amb diners públics amb què s’homenatjava als millors restaurants de Sevilla, sinó que utilitzava el seu xòfer per posar-se tebi a base de gastar milers d’euros al mes en cocaïna, que cap i subordinat consumien conjuntament. La Gürtel també ha donat moments de glòria en el món de l’alternança. El capitost de la trama oferia «servei de noies» a polítics madrilenys a fi de consolidar les seves relacions personals i empresarials i organitzava orgies en un municipi d’Alacant enganxat a la costa. El poder. Encara es recorden, dins de les investigacions de la Púnica, les referències del cercle de col·laboradors de l’exconseller de Presidència de Madrid Francisco Granados que calia celebrar amb un «bolquet de putes» una exitosa prova testifical. Tot i que el més sibil·lí serà sempre l’excomissari Villarejo i les seves 40 models amb qui aconseguia «informació vaginal» per a les seves extorsions. Des de Roldán fins a ‘Tito Berni’ no vèiem un guàrdia civil ficat en farina. El general de Divisió Francisco Espinosa, un dels capitostos de la xarxa corrupta, va demanar tenir sexe «amb un marrec, amb un transvestit», el dia en què es va assabentar que la seva amant li havia sigut infidel. Tot a costa d’un empresari seduït pel poder omnímode que emanava d’aquest agent del cos. Al final resultarà que el ‘modus operandi’ de la corrupció no serà conjuntural. Va camí de l’estructural i que cada vegada importi menys si és l’excepció o és la regla. A la pista dels diners caldrà seguir el rastre dels clubs de neó i la venda al detall. Encara no ha arribat el dia en què un tripijoc d’aquest caire s’origini en una biblioteca o en un parc infantil de boles, cosa que, sens dubte, sembraria menys sospites que si un pacta una comissió i es fa un ‘selfie’ en roba interior a l’habitació d’un hotel. Però, és clar, l’exhibició de poder no seria la mateixa.

Prostitutes, coca i poder

Allà on els escàndols esquitxen polítics i empresaris tarden poc a sortir la droga i els bordells. El sexe i la cocaïna, com a exhibició del poder

El més llegit