Una compareixença recent al Parlament de Catalunya en comissió sobre una proposició de llei per ‘internalitzar’, és a dir, passar a gestió pública directa, el transport sanitari (ambulàncies) em permet escriure aquest comentari. Aquesta mena de compareixences les prenc com una obligació si les ‘senyories’ així ho demanen; com un deure acadèmic i ciutadà més. Val a dir, a títol gratuït i a costa de perdre un matí entre el desplaçament (que no s’abona) i el temps d’espera, i, si es tracta d’una sessió conjunta, a més de la intervenció pròpia s’han de respectar les intervencions de la resta, les intervencions dels escassos parlamentaris assistents, les preguntes i les respostes.