Als 18 anys vaig posar la mà molt solemnement sobre una guia de l’oci i vaig balbucejar (estava prenent cerveses amb amics i el meu coneixement del francès es limitava a la truita francesa): «‘Ne travaillez jamais!’». La cosa situacionista d’«‘Abajo el trabajo’» me la creia molt, moltíssim, tot i que poc després ja estava venent Canal+ a domicili, fent inventaris del Sephora o punxant discos en una discoteca del carrer d’Escudellers anomenada New York.