La policia no li donava credibilitat, tampoc els nombrosos experts que van treballar durant anys en el cas de Madeleine McCann. La possibilitat que Julia Faustyna Wendell fos la nena desapareguda el 2007 era ínfima. Tot i així, els dubtes que va expressar la jove polonesa de 21 anys van acaparar una atenció inusitada. L’esperança d’un miracle, el poder de les xarxes, el record d’un cas anguniós i bones dosis de morbo van convertir el cas en una mena de joc d’investigació col·lectiu en viu. A la fi, descartat el prodigi, només queden les ànsies de popularitat d’una jove i l’ombra d’un trastorn mental.
Llimona & Vinagre | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Julia Faustyna Wendell: mira’m, necessito que em miris
El cas Wendell no deixa de ser paradigmàtic. Es va generar una avidesa informativa que els mitjans van atendre, els experts d’aquí i allà van avivar i la maquinària de l’espectacle va esperonar

Temes:
El més llegit
- Fernando Simón demana preparar-se per al pitjor: "Cada vegada seran més freqüents"
- Sanció de quatre anys sense sou ni feina al policia de Badalona que va robar sobres de pernil de 25 euros en un Mercadona
- Jordi Vilà obre un restaurant en un hotel de luxe de la Costa Brava
- El nutricionista Pablo Ojeda desvela la fórmula per acabar amb la inflor abdominal: "Importa més del que creus"
- Un veloç Àlex Márquez s’apropia de la MotoGP a Silverstone