L’any 1931, un nen de nou anys que es deia Jackie Cooper va ser nominat als Oscars com a millor actor. Va perdre. El premi, el va guanyar Lionel Barrymore. Els membres de l’Acadèmia van pensar que era injust que aquella criatura competís amb actors consolidats i van tenir la idea d’instaurar un nou reconeixement, un guardó reservat als més petits de 18 anys, el premi honorífic que també es va conèixer com a Oscar juvenil. El trofeu era com el dels grans, però en miniatura, i la primera persona que el va guanyar, el 1934, va ser Shirley Temple, una nena prodigi de cabells rinxolats que després va protagonitzar moltes pel•lícules amb Mickey Rooney, un altre nen prodigi que també va guanyar aquest Oscar per als menuts i que, amb el pas dels anys, es va acabar casant amb Ava Gardner. L’actriu amb més renom que va rebre el premi (una estrella amb totes les de la llei, de petita i de gran) va ser Judy Garland per ‘El màgic d’Oz’, quan ja tenia 18 anys. El 1962 van deixar d’atorgar-los i, des d’aleshores, ja no hi va haver distincions per edats. Es va passar de la protecció infantil a l’eclosió de les petites figures, que, en molts casos, guanyaven justament perquè eren infants. Tatum O’Neal, per exemple, va obtenir l’Oscar amb 10 anys (aquella inoblidable “Lluna de paper”) i, al cap de dues dècades, Anna Paquin, també amb 10, el va guanyar per “El piano”. Això sí, com a actrius de repartiment.