Per raons que poden interessar, vaig haver de sortir a comprar una escombra. Vaig trencar la vella fent palanca per obrir la tapa d’un embornal de la terrassa. Les escombres mai es trenquen o moren escombrant. A tot estirar, es desgasten, es posen llardoses, i un dia les llences perquè et fa vergonya que vingui algú a casa i les vegi en un estat tan deplorable, i potser dedueixi que l’escombra és una metàfora de la teva vida. Tot es complica per als interessos de l’escombra quan l’obligues a fer tasques que no tenen massa a veure amb escombrar. És inevitable. Quan es dedica al que millor sap fer, no obstant, l’escombra esdevé un objecte fiable, longeu, gairebé perfecte. Mai es queixa. Tot i que arriba un moment que es cansa i es deixa trencar per accident.