L’altre tripartit viable i parelles impossibles

El president Pere Aragonès va arribar tard i la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, se’n va anar aviat. Tenen bona relació i van buscar la trobada, però va ser impossible. El primer venia d’un acte al Palau de la Música i a la segona l’esperava un AVE a Sants. Bé, no l’esperava. Ara els trens ja no esperen els ministres com passava abans. Va passar en els inicis dels premis Empresa de l’Any d’El Periódico, que va reunir aquest dilluns prop de 300 empresaris. Qui va arribar puntual, ho va passar bé i va estar elegant en el seu discurs electoralista va ser Ada Colau. L’alcaldessa va conversar llargament amb el president del Banc Sabadell, Josep Oliu. No naixerà entre ells un idil·li, però la seva conversa pública, amena i cordial demostra que a Barcelona és possible el diàleg entre persones amb pensaments polítics distants. El sempre optimista Josep Sánchez Llibre, la incansable delegada del Govern central Maria Eugènia Gay, i el CEO del Sabadell, Cesar González Bueno, destacaven el bon ambient que es respirava a la Llotja de Mar. Alhora, Jaume Guardiola, que ja té l’agenda més plena que quan exercia de CEO del banc, parlava amb Antoni Cañete i Salvador Illa. Mentrestant, el president de Prensa Ibérica, Javier Moll, el president Aragonès, l’empresari de l’any, Carlos Bertomeu –que va fer un sentit discurs–, i Marc Puig, premi a l’Empresa de l’Any, mantenien una apassionada conversa políticoempresarial. Per cert, el president i CEO de Puig va ser valent en el seu discurs públic. Va criticar aquelles formacions polítiques que posen traves als empresaris i va reclamar més facilitats des dels sectors públics. Una proclama que va reiterar l’endemà en un acte al Cercle d’Economia, on va repassar la seva trajectòria al capdavant de Puig. També va explicar que 1 de cada 10 perfums que comprem a les botigues de tot el món són propietat de Puig, que donen feina a més de 10.000 persones i que són presents a 30 països. Doncs això, una empresa exemplar. L’altre ‘tripartit’ a la vista Una altra prova d’afabilitat es va viure a la taula dels alcaldables. Xavier Trias i Daniel Sirera s’ho van passar d’allò més bé. Tant és així que cap negarà durant la campanya la possibilitat d’un pacte. O sigui, un tripartit format per Trias, Sirera i el PSC. Una altra cosa és que ho permetin des de Brussel·les i Génova. Ernest Maragall, a qui sempre s’ha d’escoltar, i Albert Batlle, que va ocupar el lloc d’un refredat Jaume Collboni, es van afegir a les especulacions amb Jordi Martí i Albert Batet. És més, entre broma i broma, provocats per l’empresari José Maria Xercavins i donant-ne fe la vicepresidenta de la Copa Amèrica, Aurora Catà, es va parlar obertament d’acords postelectorals i del que suposaria que la CUP o VOX hi entrin o en quedin fora. Va fer la seva presentació en societat el president d’Agroaliment, Artur Carulla Mas, també premiat. Empresari jove, preparat, arquitecte i tan discret com el seu pare, va haver de superar molts controls interns per arribar a la presidència del hòlding familiar que dirigeix des de Londres. Va compartir taula amb Rosa Tous, que a més de vicepresidenta de Tous, ara també és la presidenta de la Fundació Ampans. Al costat seu, el vicepresident del Sabadell, Pedro Fontana; el president i el vicepresident de Catalana Occident, José M. Serra i Hugo Serra; i el CEO de Prensa Ibérica, Aitor Moll. I Usoa Arregui, cofundadora de Cambyo, una empresa de ‘coaching’ i consultoria que com bé diu el nom pot ajudar-te a fer un canvi en la teva vida. Sens dubte, més d’un polític i algun empresari haurien de trucar avui mateix a Cambyo. Aragonès, com Pujol La ministra va obrir l’acte amb un llarg parlament i el va clausurar Pere Aragonès. Hi va haver qui va dir que el president havia «col·locat el seu discurs electoral». Per la seva banda, els més convergents, semblava que sentien ràbia que Aragonès s’assembli cada dia més a Jordi Pujol en el to i en la manera de proferir els discursos. Això sí, als seus els queia la bava escoltant-lo. El cert és que Aragonès s’explica bé. Improvisa, no necessita papers ni que li escriguin els discursos, i sap no allargar-se en excés. Dit això, la paraula ‘independència’ no es va pronunciar en tota la nit. Potser per això del bon ambient que va regnar durant tota la vetllada...

L’altre tripartit viable i parelles impossibles

Els premis Empresa de l’Any d’El Periódico van reunir prop de 300 empresaris i les cares més conegudes de la política catalana i barcelonina

El més llegit