Cas Alves: ni lesions ni fluix vaginal

En la interlocutòria que determina que Dani Alves segueixi a presó provisional i sense fiança queda constància dels arguments del seu advocat. S’esmenta l’absència de lesions vaginals en la víctima i també que el seu «fluix vaginal» demostra que va ser una relació «consentida». Entenc que una defensa, amb els indicis de criminalitat que té en contra el seu client, busqui arguments, però estaria bé que la literatura científica o els informes forenses de causes anteriors serveixin per no repetir errors que fan malbé i qüestionen la víctima. L’equip forense del cas de ‘La manada’ de Pamplona explicava que «l’absència de consentiment és compatible amb la inexistència de lesions, de manera que hi ha un percentatge de víctimes –que alguns autors situen en el 40%, d’altres en el 30%, d’altres en el 50%– que no presenta cap mena de lesió». També que, davant una amenaça en què se sent que la pròpia vida corre perill, «s’obvia l’actuació de pensament racional» i que les víctimes poden reaccionar «a la defensiva o bé de forma passiva, amb rigidesa o amb relaxació i, finalment, fins i tot d’acostament o amistat amb l’agressor per evitar mals més greus i aconseguir que acabi al més aviat possible». La defensa d’Alves, per tant, hauria de saber que l’absència de lesions vaginals no només no és concloent per a l’existència d’una violació. És que no té res a veure amb el consentiment, com planteja. D’altra banda, parla del «fluix vaginal». Fa respecte dir-ho, però de fluix en tenim sempre i procedeix del coll uterí i de les parets de la vagina. I això depèn de múltiples circumstàncies, des de tractaments hormonals fins a la fase del cicle. Una altra cosa és que potser suggereixi el famós tema de la lubricació. Però de nou es cau en el mite que la lubricació és símptoma no només de «desig», sinó de consentiment, quan tampoc és clau. Un estudi de Levin i van Berlo ja va determinar que l’excitació o l’orgasme no són factors determinants en les agressions. Hi ha múltiples reaccions fisiològiques del cos davant l’ansietat o la por. La quantitat de fluix pot variar i la lubricació es pot produir fins i tot sota amenaça sexual com a resposta del cos per evitar lesions vaginals (veure Suschinsky i Lalumière). Emilia Nagoski també va explicar en una xerrada TED la veritat sobre l’excitació sexual no desitjada en les agressions. I és que el cos pot respondre igual davant estímuls diferents. La meva pell es pot estarrufar si la meva parella m’acaricia i la meva pell es pot estarrufar per por si algú em posa una navalla al coll, però no per això estic disfrutant. La falta d’educació sexual i de coneixement de la sexualitat de la dona ha fet durant segles que abans de comprendre el nostre cos es creessin mites que sempre ens han perjudicat a nosaltres. I no és casualitat. Ja és hora, el 2023, que aquests mites donin pas a la ciència i que les defenses no utilitzin arguments d’altres segles. Que el consentiment no es mesura ni per lesions ni pel fluix.

Cas Alves: ni lesions ni fluix vaginal

Ja és hora que els mites donin pas a la ciència i que les defenses no utilitzin arguments d’altres segles basats en el desconeixement de la sexualitat de la dona

El més llegit