La vida no sempre ha sigut en color. Almenys en aquest país. Un detall que de vegades se’ls escapa, als proclamadors de la nova veritat revelada. Tot i que de nova en tingui poc i la seva epifania emmascarada també arrossegui llargues ombres totalitàries. Aquesta és la part opaca del discurs dels que qüestionen la transició que no van viure. Que no volen saber que hi va haver un temps en què calia demanar al mariner que parlés del mar perquè des de moltes finestres el mar no es veia. I sense la lluminositat de l’aigua d’una nítida albada, sense les pampallugues porpres de les escames dibuixades a la seva superfície, la seva immensitat es converteix en amenaça i l’horitzó s’entela de boires i incertesa.