Noies adolescents, salut mental i mandat de gènere

Segons les dades recents que ha ofert el Departament de Salut de la Generalitat, entre altres estudis, els intents de suïcidi en noies d’entre 12 i 18 anys han augmentat un 195% mentre que en nois de la mateixa edat han augmentat un 10%. La diferència és prou significativa perquè sigui necessari fer una reflexió i una anàlisi que posi la qüestió de les desigualtats i els mandats de gènere al centre. L’augment en la declaració d’intents de suïcidi –especialment en població adolescent– és una cosa que ens hauria de preocupar sempre com a societat. Tot i que també és precís ser conscient que no sempre l’augment del registre d’una problemàtica respon únicament a l’augment del problema en si, sinó a diferents factors, entre els quals el fet que hi hagi més visibilització per diferents raons. En aquest cas sabem que s’ha començat a parlar molt més del suïcidi en els mitjans de comunicació i, per tant, s’ha trencat el tabú sobre el tema. I també ha augmentat la sensibilització sobre tot el que té a veure amb la salut mental a partir de la pandèmia. Aquestes dues són algunes de les raons que també poden donar-nos claus per entendre aquest augment en les xifres recollides. Ara bé, és evident que un 195% és un percentatge molt alt, que ens obliga a preguntar-nos: ¿què els està passant a les nostres adolescents? Per aproximar-nos a una resposta hem de tenir en compte que també ens trobem davant un augment en els diagnòstics d’ansietat i depressió en aquesta franja d’edat. Voluntàriament, no utilitzo la paraula ‘trastorn’ per tal que ens aproximem a la qüestió amb una anàlisi social i no únicament clínica/psiquiàtrica. És necessari saber llegir les dades també en termes de tendències socials; no podem reduir-nos a buscar explicacions particulars. És evident que les contradiccions socials en els missatges i el nivell d’exigència i autoexigència global en què vivim emmalalteixen. Òbviament, hi ha vulnerabilitats individuals, però si només posem aquest focus perdem la capacitat d’explicar el fenomen en tota la seva complexitat; no ens interpel·lem com a societat i ens permetem el luxe de no canviar res. Incorporar els contextos socials i històrics, ara com ara, suposa, com dèiem a l’inici, posar al centre les desigualtats de gènere. En aquest context la pregunta principal seria: ¿què els estem demanant a les noies adolescents en el món d’avui? La resposta és altament complexa. Però sí que, d’entrada, podríem dir que estan/estem vivint en una societat en transició en què els valors i mandats tradicionals per a les dones estan encara presents i legitimats i, per tant, ‘han’ de complir-se per sentir-se integrades a aquest món patriarcal capitalista i, alhora, els feminismes transmeten el seu poder emancipador que també cal seguir. Com en tot període de transició en què la història i els aprenentatges previs ens pesen, incorporar noves mirades que siguin realment alliberadores i transformadores no sempre és fàcil i amb freqüència ens poden portar a confusió i fins i tot a contradiccions. Diferents segments, espais i marcs estan transmetent missatges diversos; de vegades semblen oposats i d’altres són, de fet, oposats. Hi ha un marc general que transmet «sigues tu mateixa»,«sigues el que vulguis ser», però: «Cuida de qui tens al voltant perquè hem de posar la cura al centre, però també centra’t en tu i connecta amb el que tu sents i vols abans de res». Reivindiquem els nostres espais d’equitat al món laboral però, alhora, posem la conciliació i corresponsabilització al centre de les vides i transmetem que la feina no ha de ser el més important. Visquem la sexualitat en total llibertat però, alhora, estiguem sempre atentes a les violències sexuals. Acceptem les diversitats corporals en un món en què cada vegada hi ha més operacions d’estètica entre adolescents. Sigueu independents i autònomes sense dependre de ningú però, alhora, has de tenir una xarxa social extensíssima, perquè això parlarà del teu èxit personal i social. Pots comportar-te igual que un home, però després mai seràs jutjada igual que un home... És un moment històric complex en un moment evolutiu complex. Un còctel que sovint ens costa entendre des de la perspectiva adulta i, amb freqüència, jutgem. Com sempre, les noies/dones, sempre analitzades amb lupa. Tot canvia, però... seguim amb el doble manera de mesurar per a elles, per a nosaltres.

Noies adolescents, salut mental i mandat de gènere

Hi ha vulnerabilitats individuals, però si només posem aquest focus perdem la capacitat d’explicar el fenomen en la seva complexitat; no ens interpel·lem com a societat i ens permetem el luxe de no canviar res

El més llegit