Mentre es compleix el primer aniversari de la guerra a Ucraïna continuen passant coses. Això no impedeix que alguns polítics es convencin a si mateixos que tenen la capacitat de manejar i dictar l’agenda d’un país i el calendari de l’actualitat, el que és motiu de debat i el que s’ha d’arraconar sota les alfombres o dins dels armaris. Ni tan sols les xarxes socials són capaces de marcar l’agenda de res. La classe política persisteix en una croada impossible: la d’imposar al periodista el que és rellevant i el que no. La transcendència informativa ni tan sols és potestat exclusiva dels mitjans, sinó de l’opinió pública.